Conèixer i practicar jocs tradicionals de persecució (velocitat).
Valorar els jocs tradicionals de les Illes Balears com a part fonamental de la nostra cultura.
Petos, cons.
Teòrica: Es demanarà a veure si saben quin són els jocs que es varen jugar el dia abans. Llavors es recolliran les fitxes amb els jocs proposats, ja que serà el darrer dia.
- “LA PESTA”: un jugador la porta. Aquest jugador ha d’aconseguir tocar amb les mans un dels altres participants per “transmetre-li la pesta”, i al mateix temps curar-se d’aquesta malaltia tan contagiosa. El jugador tocat haurà de fer el mateix, però duent en tot moment la mà allà on l’altre l’ha tocat. El joc continuarà passant-se la pesta l’un a l’altre. Com més jugadors siguin en el joc, més persones durant la pesta al començament del joc. Una variant d’aquest joc, pot ser la no curació del portador de la pesta, de tal manera que la malaltia es va estenent fins que no en queda cap de sa i el joc es dona per finalitzat.
- “TOCAR FERRO VELL”: el jugador que para persegueix als altres amb l’intenció de tocar a algú, de manera que sigui aquest el que asumeixi la funció d’encalçar quan sigui tocat. Per evitar que sigui tocat, pot anar a “tocar ferro vell”, és a dir, tocar algun objecte de ferro que es trobi en la zona de joc (un pal de voleibol, una porteria, cistella de basquet…). També es pot trepitjar una tapa de clavaguera. Si el grup és molt nombrós, els que ho duen poden ser dos o tres i han d’anar perfectament diferenciats (dur un peto o un con amb la mà). Els que són perseguits només poden estar un màxim de 5 segons “tocant ferro vell”, no s’hi pot estar “eternament”.
- “DINS S’OLLA”: després d’haver fet el sorteig de quin jugador o jugadora ho durà, aquest se n’anirà cap a la “zona mare” (la pressó dels pillats). Aquesta zona mare pot ser l’area de la pista de handbol o una zona delimitada pel professor. Una vegada dins la zona mare, la resta de jugadors cridarà Alí-Babà, que surti ja! i el que ho du sortirà de l’area amb l’objectiu de tocar un company. En el moment que aconsegueix tocar un dels jugadors, tots dos han de córrer ràpidament cap a mare, perquè fins que no siguin dedins poden rebre tocs a l’esquena (els tocs no poden ser forts, i cada toc sumarà un punt per a l’equip que intenta escapar). Cada vegada que agafen a un nou company o es trenca la taringa han de tornar ràpidament cap a mare, per no rebre tocs dels companys. D’aquesta manera va continuant el joc i es fa cada vegada més llarga la filera. Un cop pillat no hi ha cap manera per salvar-se.
Variant: depenent del número d’alumnes que comencin pillant, es crearan més fileres o no. Exemple: si d’inici comencen pillant dues persones, es crearan dues fileres independents.
- “DEU PEDRETES”: Per aquest joc hi juguen 10 jugadors (si hi posam més pedres hi poden jugar més nins). Els dos equips es situen un vora l’altre i a vint metres es situen les 9 pedretes una darrera l’altre amb una separació d’una passa entre elles. A la veu de “Sus”, tots els jugadors han d’intentar-se apoderar d’una pedreta, aleshores queda eliminat aquell jugador que no te pedreta. Mentre es desenvolupa el joc, s’aniran llevant pedretes fins que només quedi un jugador. En lloc de pedres podem utilitzar un material més comú com pilotes o cons.
- “BITXO”: tots els jugadors, a excepció d’un, seuen al terra formant un cercle i mirant a l’interior d’aquest amb les mans cap endavant. Aquell qui no està assegut, anirà fent voltes per l’exterior de la rotllana fins que deixa caure el bitxo (mocador) damunt les mans d’un altre. Ràpidament, aquest s’haurà d’aixecar, encalçar-lo i tocar-lo abans que se segui al lloc buit que ell ha deixat. Com és possible que no arribi a agafar-lo, ell continuarà el joc i deixarà el mocador a un altre jugador i així successivament.