1. Expressar sentiments bàsiques (alegria, afecte, por, tristesa, ràbia…) a través de la cara.
2. Expressar de manera global emocions i sentiments a través del cos.
- Teòrica: Quan es parla es mira a la cara. La cara ens ajuda a conèixer els altres… Ho Creis? Per què?
- “ENS SALUDAM”: Grup. Música: Leaning the fort (la legió invisible) Els nins/es caminen per la sala i al creuar-se amb un company/a, se saluden: amb el cap (fer l’ullet, aixecar les celles, fer una carussa…); amb les extremitats ( aixecar les espatlles, els dos braços, un braç, una mà, un dit, el genoll, el taló…).
- “QUINA CARA”: Parelles. Els nins/es se situen un davant de l’altre i expressen les emocions i sentiments que el mestre diu: sentir dolor, ràbia, sorpresa, satisfacció, rialla, por, oi, rebuig…
- “DAVANT DEL MIRALL”: Per parelles. Cada parella expressa diversos sentiments davant un mirall. També observen els moviments i les formes que adopten cada zona concreta de la cara.
- “EXPRESSAM SENTIMENTS”: Els nins/es comuniquen amb la cara diversos estats d’ànim: fer cara de pocs amics; fer cara de mala llet, fer cara de pomes agres; fer cara de circumstàncies; fer cara de bleda, de pastanaga, de figa-flor; fer cara de somiatruites; fer cara de mussol…
- “LES ESTÀTUES COBREN VIDA”: Individual/dos grups. Música suau. Els nins/es es desplacen de manera lliure al ritme d’aqueixa música. Quan s’atura, cada un/a d’ells/es adopta una postura corporal estàtica (oberta-tancada) que expressi una emoció (alegria, tristesa, odi, sorpresa, rebuig,…) o una sensació (fred, calor, fatiga, …) sense moure-se del lloc fins que la música soni de nou. Formam dos grups. Mentre un treball, l’altre observa en rotllana. Després actuen.
- “XARXA D’AMISTAT”: Els nins/es se seuen en rotllana a terra. Un nin/a agafa el cabdell de corda, diu una cosa agradable d’un company/a mentre riu; tot seguit llança el cabdell en aqueix company/a. Aqueix/a agafa el cabdell, diu alguna cosa fermosa sobre un company/a i llança la bolla de fil a aqueix company/a. El joc continua fins que cada nin/a llanci el cabdell. Llavors tots deixen caure el fin de corda de les mans i el col·loquen en terra, creant una “xarxa d’amistat”.
AUTOR: Boni Molada Pradas