Conèixer la diferència entre jocs tradicionals i populars.
Practicar diferents jocs tradicionals de les Illes Balears.
Valorar els jocs tradicionals de les Illes Balears com a part fonamental de la nostra cultura.
Cons "xinos", petos, taps de llet.
Teòrica: S’explicarà la diferència que hi ha entre els jocs tradicionals i els jocs populars. Els alumnes hauran d’entendre que antigament es jugava diferent. A més se'ls explicarà com realitzar una fitxa que hauran d’entregar uns dies més tard on hauran d’explicar un joc tradicional que li expliqui algú del seu entorn.
- “MOCADORET”: Es formen dos equips i es situen un davant l’altre amb una separació d’uns vint a trenta metres. A cada jugador de cada bàndol se li assigna un nombre (si són 7 jugadors per bàndol, els nombres que s’assignaran aniran del 1 al 7). Just al mig de l’espai entre els dos grups, s’hi col·locarà amb un mocador el director del joc, qui anirà cridant els números perquè el jugador de cada equip que el tingui vagi a apoderar-se del mocador. Ho ha de fer sense que sigui tocat pel contrari i ha d’arribar allà on l’esperen els seus companys. Si ho aconsegueix, el seu equip guanya 1 punt, però si és tocat abans d’arribar, el punt va per l’altre equip. Per donar més dinamisme al joc es poden incloure variants, com per exemple cridar dos números a la vegada o utilitzar dos mocadors (si són molts de jugadors).
- “LLADRES I POLICIES”: El portal de l'església era la presó. Els policies estaven a la presó i els lladres es repartien per diferents llocs. En cas que els lladres arribessin a la presó podien salvar als altres lladres que hi hagués empresonats, tocant-los la mà. El joc acabava quan aconseguien agafar a tots els lladres. A aquest joc la funció dels policies és agafar els lladres i la dels lladres és que no siguin pillats pels policies. En total hi haurà 6 policies que es diferenciaran de la resta de participants perquè duran un “peto”. A la pista es marcarà una zona amb cons que serà la presó, situada a un costat de la pista. Allà serà on els policies duran, agafats de la mà, els presos una vegada pillats. El camp de joc serà la pista de futbol sala i es limitarà amb cons perquè els alumnes no puguin sortir d’aquest lloc. En cas que un alumne surti del perímetre establert serà com si l’haguessin pillat, per tant, haurà d’anar a la presó i esperar que algú el salvi per poder seguir jugant. Per poder salvar als presos, els lladres que encara no hagin estat pillats han d’aconseguir arribar a la presó, i sense que un policia els pilli toca la mà dels presos. Així podran sortir de la presó. A més, podran fer cadena per tal que els sigui més fàcil ser alliberats. Si un lladre entra dins la presó sense ser agafat, pot estar com a màxim 10 segons i després ha de sortir. Per sortir, ho farà amb les mans a l'aire de tal forma que no podrà ser pillat pels policies.
- “RAIETA”: Es posaven tots damunt una línia amb una moneda a la seva mà. Llavors tiraven la moneda cap una altra línia i es mirava qui era el que pegava més prop de la línia. Els més grans es que es quedava més prop de la línia se'n enduia totes les monedes, però els més petits com no tenien doblers només era qui guanyava. A l’escola ho farem amb taps de botelles de llet.
- “PIOLA”: Per fer aquest joc els alumnes hauran d’anar botant l’un per sobre de l'altre. Es col·locaran tots en forma de cercle, amb una distància de 2 o 3 metres entre un alumne i l’altre i hauran d’anar botant a tots. Els alumnes que estiguin col·locats perquè els saltin per sobre s’han de posat de costat amb els genolls flexionats per tal que els puguin botar de forma correcte. Per tal que puguin botar més vegades el grups es dividirà en dos.
- Fer un seguit de preguntes per saber si se'n recorden dels jocs que han fets avui i quins els hi han agradat més. També se'ls entregarà la fitxa que han de fer. Aquesta fitxa s'ha d'entregar a la quarta sessió com a data límit.