1. Utilitzar la veu per crear animals imaginaris i i recrear ambients.
2. Inventar-se o reproduir un moviment amb so.
- “ELS POLLETS”: Els nins/es se seuen en rotllana i tanquen els ulls. A partir d’ara, tots i totes sou pollets acabats de sortir de l’ou. Aquests no poden veure i cerquen a la seva mare gallina. El mestre/a tria una gallina sense que la resta del grup ho sàpiga. Els pollets caminen a cegues amb un antifaç, aletegen les ales, fins a tocar a altre pollet. Quan dos nins/es es troben han de piular per comprovar si és la gallina. Els pollets han de respondre. La gallina es diferencia perquè no piula. Per tant, quan qualcú no els respongui, han d’abraçar-se amb força a la gallina i seguir amb ella, i a partir d’aqueix moment romanen en silenci. Al final, tots els pollets poden obrir els ulls.
- “MOVIMENTS I SO”: Grup gran i després individual. Els nins/es es col·loquen en rotllana. Aquests han d’inventar-se o reproduir un moviment amb so. Exemples: tren, focs artificials (coet), annera, , tocar a la porta (ring, toc-toc), obrir una porta (nyac) i llavors tancar-la (plof), cridar per telèfon: despenjar (cling), nombres (ras, ras…) …
- “DIÀLEGS”: Per parelles. El mestre/a planteja als nins/es que creïn diàlegs o conversacions entre animals.
Variant 1. “Diàlegs amb vocals”. Exemple: A: Aaaaaaaa i B contesta: Uuuuuiiii…
- “RECREAM AMBIENTS”: Petits grups. El mestre/a planteja al grup diferents llocs en els quals hi ha animals: un corral, una ocelleria, la selva, el zoològic, etc. Aquí es tracta de recrear o escenificar aqueixos ambients amb sons. Per exemple, el mestre/a planteja al grup escenes per representar la selva: “la lleona cuida al seus cadells”, “els elefants beuen aigua en el riu”, “les moneies juguen baix el sol”… A partir d’aquestes situacions suggerides, els nins/es s’organitzen i representen amb gestos i sons aquestes escenes.
- “CODIS RENOUERS”: Per parelles. Cada parella estableix una consigna sonora mitjançant la qual podran reconèixer-se. Llavors, es dispersen amb els ulls clucs i els braços flexionats davant el tronc (per evitar topades), criden la consigna acordada amb la finalitat de trobar-se entre la multitud de sons de la resta de parelles.
AUTOR: Boni Molada Pradas