1. Experimentar diferents emocions a través de la veu.
2. Ser capaç d’imitar o reproduir sons (animals, instruments musicals, objectes, elements de la natura…).
Antifaços perhom.
- “DINS EL GALLINER”: Els nins/es s’agrupen per parelles. El mestre/a diu en veu alta animals i cada parella en tria un. Cada parella informa al grup de l’animal que representaran. Després es col·loquen un antifaç, es mesclen uns amb els altres i caminen “a quatre potes” per l’espai de joc. Comencen a emetre el so de l’animal que representen, mentre caminen tracten de cercar pe so a la seva parella.
Variant 1. Els podem col·locar de tal forma que un membre de la parella se situï en un extrem de la sala , i l’altre, a certa distància de la seva parella.
- “ESCALFAM LA VEU”: En grup i després individual. Els nins/es es col·loquen en rotllana. Es tracta de pronunciar les vocals mentre s’exagera la posició bucal en cadascuna. Les vocals aeiou ens obrin el coll. La lletra mmm ens calenta la veu.
- “GEST I SO”: Els nins/es es col·loquen drets en rotllana. Un nin/a realitza un crit i l’acompanya d’un gest corporal (gira el cos cap al seu company/a i simultàniament crida amb el gest corporal). Propostes: Que no!, que sí!... més una mamballeta, una potada en terra…
Variant: Passar el seu propi nom al company/a i jugar amb ell. Aquí el podem allargar o acurçar o pronunciar-lo amb diferents sentiments. Per exemple: Rosaaa!, Roooossa! …
- “IMITAM SONS I SOROLLS”: Els nins/es se seuen en rotllana. Un/a comunica un so al seu company/a; aquest el reprodueix i proposa un altre al company/a següent. Animals: gall, mussol, ca, moix, ocell, moneia, vaca, lleó,… Sorolls de la natura: el vent, la pluja, un tro, el mar, un terratrèmol, la tempesta, un riu, … Soroll d’objectes: el rellotge, una campana, una moto, una sirena de policia, un picarol, focs artificials, instruments musicals,…
- “SENTIR ELS SONS AMB EL COS”: Es tomben d’esquena a terra amb els ulls clucs i en una postura simètrica en relació a l’eix vertical. Realitzen tres inspiracions profundes i les seves respectives espiracions. Aquestes darreres han de ser llargues. Concentrar-se en els sons que es perceben al pronunciar una paraula o una frase mentre ens tapen la boca, les orelles, el nas, amb una mà a la boca, mastegant quelcom, etc.
Variant 1: Concentrar-se en els sons que es perceben i que provenen fora de l’espai de joc. El mestre/a fa sonar només quatre instruments de percussió: pandero, triangle, maraca, conco tibetà. El nin/a deixa que el só que escolta es localitzi en un lloc del seu cos. Una vegada acabada la relaxació es comenta com s’han sentit i on han vivenciat més el so.
AUTOR: Boni Molada Pradas