- Reconèixer diferents situacions a través del gest corporal.
- Representar diverses accions mitjançant una mímica senzilla.
- Saber escoltar amb respecte la narració del mestre/a.
- “VIATGE PER TERRES ESTRANYES”: Cada nin/a fa la interpretació de com es camina sobre la terra fangosa, sobre l’arena, sobre bassiots d’aigua, sobre l’arena calenta, sobre la neu, en una baixada, en una pujada, en un terreny de molts d’obstacles, en un terreny llis, en una superfície que rellisca, en una barca, en autobús, en una pista de gel, sobre raïm… També podem afegir al joc estats d’ànim (alegres, tristos,…); sensacions (calor, fatiga, fred,…)…
- “LES FRASES DITES”: Mentre el mestre diu frases, els nins/es fan la representació oportuna amb tot el cos. Propostes: fer una truita i donar-li la volta, disparar una fletxa amb un arc, treure a passejar un ca, posar-se unes gotes a l’ull, rentar i eixugar els vidres d’un cotxe, estirar d’una corda i caure a terra, obrir la finestra i respirar aire fresc, arrabassar una floreta i ensumar-la, empènyer un cotxe perquè arrenqui, no poder obrir la porta per més que estiri, posar un fil a l’agulla,…
- “ELS ROBOTS S’ESCAPEN”: Gran grup. Uns robots s’escapen d’una fàbrica. Aquests es passegen pels carrers i parcs d’un poble. Però, què passa? Comença a ploure. Salta l’alarma entre els robots: "Em vaig a rovellar!", "Em consta moure la cama…" El mestre/a anomena les articulacions que restaran immòbils. Poc a poc l’aigua rovella totes les articulacions i no es poden moure. Després arriben els enginyers de la fàbrica i els posen oli a les articulacions. Ja es poden moure! Els nins/es han d’incorporar el so característic de les frontisses rovellades. Les accions dels robots han de ser senzilles i lentes.
- “LES JOGUINES”: Individual. Música suau. Els nins/es són joguines que es desperten quan sona la música: s’aixequen i comencen a ballar. Quan la música para, les joguines cauen poc a poc al terra.
- “LES PAPALLONES”: Música. Els nins/es seran cucs que s’arrosseguen per l’espai. Aquests s’alimentaran de fulles. Llavors teixiran el seu capell i restaran dedins. S’arrufaran el màxim possible, tancats. Després, al cap d’un temps, les larves esqueixaran i rompran el capell i sortiran d’ell unes belles papallones.
- “EL TELÈFON”: Ens agrupam per trios. Dos companys/es se situen en els extrems de la pista i l’altre fa de telèfon. El primer li diu al telèfon el nom d’un animal. Aquest va al segon i el representa per mímica. Si el segon l’encerta, passa a ser telèfon i a dur el missatge al primer, i així fins acabar. Hi ha que dir el nom de l’animal per telèfon a l’oïda del company/a. El telèfon es desplaça fins a l’extrem i imita l’animal. Imitar professions, personatges populars, objectes, accions que fa un/a…
- “ENDEVINAM LA PARAULA”: Es fan grups de 4 a 6 nins/es. El mestre/a té una llista de paraules que han de representar els grups. Tots s’asseuen al terra per grups a igual distància del mestre/a. Un membre de cada grup s’atraca al mestre/a i aquest li diu una paraula. Una vegada l’’ha entès torna al seu grup i amb gestos i mímica intenta que el grup endevini de què es tracta. La persona que ho endevina corre cap al mestre/a. Li diu la paraula que ha entès i, si és correcta, li dirà una altra perquè la representi al grup.
AUTOR: Boni Molada Pradas