1. Vivenciar i descobrir de forma espontània postures i moviments a través del cos.
2. Vivenciar contrastos a partir del propi cos.
3. Prendre consciència dels segments corporals que es manifesten en els gestos, postures i moviments corporals.
- “ELS NOMS DELS COMPANYS/ES”: Els nins/es passegen per la pista i diuen el seu nom amb qui es creuen. Quan sembla que tothom coneix els noms dels companys/es, es tornen a passejar però en creuar-se ambdós han de dir el nom de l’altre. En cas d’equivocació, el company/a l’hi recorda.
- “JUGAM AMB EL COS”: Els nins/es es mouen de manera lliure al so d’una música per l’espai. Quan sona el pandero escriuen el seu nom a l’espai (en terra, a l’aire). Cada nin/a utilitza el cap, el nas, l’orella, la mà, el colze, el peu, etc. El mestre indica les parts del cos.
- “MOVIMENTS CORPORALS”: El mestre/a demana als nins/es que imaginin i mimin diverses accions que evoquin…
Gran-petit.
Què podem fer amb el cos perquè sigui gran o petit? Els nins/es es fan grans (aixecar-se sobre les puntes dels peus, s’estira, tira dels seus braços cap a dalt…). Els nins/es es fan petits (acotar-se ficar el cap entre els genolls, replegar els braços, els canells…). Aquests ocupen poc i molt d’espai, caminen amb passes curtes i gambades.
Expressió corporal: fer-se gran o caminar com un gegant, fer-se petit com un nan.
Inflar-desinflar.
Què podem fer amb el cos perquè es pugui inflar o desinflar? Els nins/es omplen lentament els pulmons d’aire. Llavors treuen tot l’aire.
Expressió gestual: ser com un globus, que amb l’ajuda d’una manxa, s’infla, s’infla…, fins que es deixa anar i el globus es dispara per la sala en totes direccions i, finalment, queda a terra, sense aire.
Tou-dur.
Què podem fer amb el cos perquè sigui tou o dur? Els nins/es contrauen tot el cos… Posar-se dur per totes parts sense oblidar res. Quines parts del cos poden posar-se dures? Ara afluixa… afluixa el cos, posa’l tot tou. Apreta i afluixa , empènyi afluixa,…
Expressió gestual: ser com un boci de goma-escuma, ser dur com una pedra.
Animal: cuc-caragol
Feixuc-lleuger.
Què podem fer amb el cos perquè sigui feixuc o lleuger? Els nins es fan com una roca; els nins/es es fan lleugers com una ploma d’au.
Expressió gestual: transportar un objecte feixuc, lleuger, molt lleuger…
Animal: elefant-formiga.
- “IMITAM ANIMALS”: Cada nin/a roman immòbil fins que el mestre indica:
grans com a elefants; petits com a ratolins;
alts com a girafes, baixos com a pollets;
pesants com a rinoceronts; lleugers com a moscards;
ràpids com a cérvols; lents com a tortugues,
ferotges com a tigres; ximples com a vaques.
Cada nin/a, en el seu propi espai, imitarà la postura de cada animal.
- “JUGAM AMB ELS CONTRASTOS” (2n i 3r Cicle): El joc consisteix en representar animals, objectes, persones, etc. per contrast de tamany (gegant, nanet), pes (elefant, formiga), dur o tou (roca, goma-escuma), de sensacions (fred, calor), velocitat (tortuga, llebre) o caràcter (alegre, trist; nerviós, tranquil). També podem fer veure que carregam un tronc o una roca que pesa molt, que agafen un espagueti, o que ens passem un globus o una corda llarga… En rotllana juguem a passar-mos uns objectes imaginaris que el mestre/a ens dóna i que ha d’arribar a l’altre banda sense caure, trencar-se i sense perdre la forma original. Nosaltres mateixos ens podem convertir en aquests objectes… rodolar com un tronc, rodolar com una pilota, ser durs com una pedra o lleugers com una ploma…
- “PASSAM ABRAÇADES”: Els nins/es se seuen en rotllana amb les mans juntes. Un comença i diu: “passa aquesta abraçada al meu amic Pere, al temps que abraça a qualsevol altre. El que rep l’abraçada camina cap a l’amic Pere i repeteix el joc. El joc acaba quan tots/es reben el seu abraç.
AUTOR: Boni Molada Pradas