1. Descobrir la capacitat expressiva de les diferents zones de la cara.
2. Conèixer els seus moviments per comunicar-se millor amb els altres.
- Teòrica: Vos vull preguntar si només utilitzam les paraules per parlar. Què en pensau vosaltres? Creis que a través de la cara podem conèixer millor els altres? Avui jugarem amb la cara i haurem de descobrir què diu ella.
- “ELS ENCANTERIS EN EL PALAU”: Tots els nins/es caminen per l’espai de joc. Hi ha diverses princeses i prínceps que, per enamorar, fan l’ullet. La víctima cau a terra corpresa, i s’espera un moment breu per desorientar els companys/es. Si hom sospita d’algú ho diu. Si ho encerta, l’enamorador perd el seu encant, en cas contrari, qui sospita es converteix en una granota.
- “LA MÍMICA FACIAL”: Els nins cerquen totes les formes possibles de moure ulls, celles, galtes, boca, etc. Podem moure la cara amb o sense l’ajuda de les mans. També ho podem fer amb els ulls clucs. La nostra tasca consistirà en ajudar a prendre consciència de les accions dels nins/es. Demanar, per exemple, com estan col·locades les teves celles quan representes una persona enfadada?
Els nins/es palpen les diferents parts de la cara: ulls, nas, boca i orelles. Llavors celles, perpelles, pestanyes, galtes, llavis, dents, llengua, front, barbeta i cabells. On són? Com són? Què fan?
Obrir i tancar els ulls (simultàniament o alternativament), estrènyer els ulls ( les parpelles) molt fort. Com estan les teves parpelles? Estretes, dures, doblegades (frunzides).
Amollar-los tot seguit: Què fan els ulls? S’obren?... els ulls romanen tancats, però ja no fan rues.
Obrir molt els ulls i deixar-los que es tanquin tots sols.
Obrir molt la boca i deixar-la tornar tota sola a la seva posició. Tot això es fa de forma exagerada.
Moure la llengua per dintre de la boca, recorrent-la tota.
Estrènyer les dents i afluixar: les dents se separen, ja no es toquen, les galtes cauen.
Moure el maxil·lar inferior en totes direccions (cap a un costat i cap a l’altre).
Moure el nas i afluixar.
Obrir i tancar els narius.
Contreure tota la cara, fer-la petita, estrenyent tot entorn del nas, tota arrugada… després deixar que s’obri, que se separi.
Contreure i relaxar el front – les celles s’abaixen i el front sa rua, amollar. Les celles pugen, el front està llis i en calma.
Estirar el front i afluixar, - contreure el coll i afluixar (el coll és el lloc de les tensions afectives, tals com l’angoixa, la por, el desig…).
- “LA CARA EXPRESSIVA”: Individual, parelles, gran grup.
El nin/a fa expressions amb la cara, sorolls amb la boca, petons, riu, plora, arrufa el nas,… També es poden fer altres “cares” amb l’ajuda de la mà o dels dits.
Els nins/es es col·loquen per parelles. Aquí es tracta de fer riure al company/a. L’altre ha de mantenir-se seriós. Qui és capaç d’aguantar un minut? Els nins/es només gesticulen amb la cara, no parlen ni emeten sons.
Un nin/a fa carusses o carotes amb la cara mentre el company/a hi posa la veu.
Els nins/es es col·loquen en rotllana. Aquí es tracta de passar-se la carota. Un nin/a realitza de forma lliure una carussa o carota i l’envia a qualsevol company/a. Aquest se la posa tot imitant-la amb la màxima fidelitat possible i, tot seguit, n’inventa una altra per transmetre-la a un nou company/a de joc.
- “LLEGIR ELS LLAVIS”: Parelles, grup. La parella tracta de llegir-se els llavis. Els nins/es se situen cara a cara i intenten dir-se paraules senzilles sense parlar. Aquest joc demostra que es poden comunicar sense paraules. També jugam en grup per veure qui ho endevina abans.
- “RELAXAM LA CARA”: Els nins/es es tomben d’esquena a terra. El mestre/a suggereix les accions: obrir els ulls i tornar-los a tancar poc a poc; estrènyer els llavis i després amollar-los amb la boca entreoberta; inflar i desinflar les galtes; ruar el nas i tot seguit relaxar-la; ruar el front i llavors deixar-lo llis …
AUTOR: Boni Molada Pradas