1. Utilitzar moviments corporals segmentaris en situacions diverses.
2. Prendre consciència de la mobilitat de la columna vertebral com eix corporal.
Pilotes
- Teòrica: Com és i on tenim la columna vertebral? Avui intentarem moure-la en totes les direccions possibles i sentir-la.
- Els nins/es se seuen en rotllana. Cada un intenta moure l’esquena per sentir-la. Notau com és mou? Ara tocau l’esquena del company/a que teniu devora i després que ell vos toqui la vostra. La sentiu amb les mans?
- “QUÈ SABEM FER AMB LA COLUMNA”: Cap on i quines formes podem moure la columna? Els nins/es exploren els moviments que realitza la columna vertebral. Comentam les diferents posicions que adopta la columna i els moviments articulars que es descobreixen.
- “QUE FA LA COLUMNA”: El mestre proposa diferents activitats als nins/es. Mentre les fan, se’ls demana a tots: “Què fa la columna?” Quan feim un gir a l’aire, ens arrossagam com un cuc, caminam a quatre potes, feim cucaveles, ens enfadam com un moix, saludam amb el cos com un karateca.
- “JUGAM AMB LA COLUMNA”: Els nins/es s’organitzen per parelles. Un es col·loca en quadrupèdia i l’altre passa per davall del tronc de diferents formes. Després es canvien els papers. Ara els nins/es cerquen altres posicions corporals on intervengui la columna vertebral. Cercar també altres formes de desplaçar-se per l’interior del cos.
Seguim per parelles. Ara els nins/es es col·loquen d’esquena. De quantes formes vos podríeu passar la pilota des d’aqueixa posició? I d’asseguts?
- “EL TÚNEL”: Els jugadors s’organitzen en tres equips. Cada equip fa una filera i cada un dels jugadors se separen entre sí mig metre. Aquests han de fer arribar una pilota per damunt del cap des del primer jugador fins al darrer, que, en rebre-la corre per ocupar el primer lloc i continuar el joc.
Passar la pilota entre les cames.
Alternar una entrega sobre el cap, una altra entre les cames.
Entregar i rebre la pilota pel costat dret. Igual pel costat esquerre.
- “SOM BUFETES”: Imaginau-vos que sou bufetes. Ara estau sense inflar i es trobau ajagudes a terra. Aleshores el mestre comença a inflar-vos cada vegada més. Una vegada inflades l'aire vos engronsa a la dreta i a l'esquerra, endavant i enrere. Algunes bufetes boten a terra, d'altres giren poc a poc sobre si mateixes i es mouen d'un lloc a l'altre de la pista. Al cap d’una estona les bufetes perden aire (renou de l’aire al sortir), fins restar tombades a terra.
AUTOR: Boni Molada Pradas